lectures de la missa del diumenge IV de pasqua 11 maig 2014

DIUMENGE IV DE PASQUA

«jo sóc la porta de les ovelles»

Lectura dels Fets dels Apòstols

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.» Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Ac 2,14a.36-41

Salm Responsorial

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs
per l’amor del seu nom. R

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;

la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R

Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)

Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

1Pe 2,20b-25

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo sóc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»
Jn 10,1-10

"Jesús, la porta de les ovelles"

L’escena del text d’avui era familiar i coneguda no fa tants anys. En els poblets hi havia un corral comú on es guardaven de nit les ovelles i els cabrits de tothom. Així podien protegir-los millor. De bon matí, els pastors i pastores anaven a buscar les ovelles i, de la porta estant, les cridaven pel seu nom. Les ovelles que reconeixien el pastor o la pastoreta sortien i els seguien. Els pastors coneixien el nom de cada ovella o de cada cabrit, i les cridaven pel seu nom. Per part seva, les ovelles i els cabrits coneixien la veu del seu pastor o de la seva pastoreta i els seguien. Aquesta és la base de la paràbola del bon pastor.
Tanmateix, l’auditori no va comprendre l’ensenyament de Jesús. Potser nosaltres tampoc l’entenem per què la pleta comuna dels pobles fa anys que va desaparèixer. En canvi, l’ensenyament de la paràbola és vigent: cada un tenim o hem de tenir una relació personal amb Jesús. Com ell la té amb el Pare. Aquí hi ha el nucli de la paràbola del bon pastor.
Tanmateix, el text d’avui parla de Jesús com de la porta de les ovelles, en una formulació molt emfàtica com tantes d’altres en l’Evangeli de Joan: «Jo sóc el pa», «jo sóc la llum», «jo sóc la vida», «jo sóc el bon pastor», etcètera. La imatge de la porta, però, no surt enlloc més en l’Evangeli de Joan. Ara bé, «jo sóc la porta» és molt proper a «jo sóc el camí». I, encara que la imatge del camí tampoc surt enlloc més en l’Evangeli de Joan, tanmateix sí que se’ns explica què vol dir que Jesús és el camí: «Jo sóc el camí, en tant que sóc la veritat que porta a la Vida» (Jn 14,6). És a dir, Jesús és el camí en la mesura que és la revelació del pla de Déu (la veritat, cf. Jn 1,14. 16.17) que ens ha de portar a la vida.
El missatge de l’Evangeli de Joan està tot encabit en aquesta fórmula. Per això, «jo sóc la porta» és l’entrada al camí que condueix a la plenitud. Ho diu el text d’avui en la seva formulació final: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). És la plenitud per a tots.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.